|
[@more@]
el Carxe segons estudis de Manuel Sanchis i Guarner.
El Carxe és una serra de 1.371 metres d’altura i que dóna nom a una zona dels municipis murcians de Iecla i Jumella a l’Altiplà i Favanella a l’Oriental on es parla segle XVIII. També és el nom de la partida menys xicoteta d’aquesta zona. Té uns 300 km2 de superfície i 529 habitants empadronats (2003).
Història
Després de l’expulsió morisca al segle XVII gran part dels extensos termes de Iecla, Jumella i també de Favanella havien restat gairebé despoblats. Aquestes terres foren dedicades a pastures i en la dècada del 1878 al 1887 foren donades en emfiteusi per a llur explotació agrícola. Es produí aleshores una forta emigració, potser iniciada ja uns anys abans amb menor intensitat, de llauradors procedents de les Valls del Vinalopó, que hi portaren llur llengua.
Aquests pobladors s’establiren a les planades que formen les capçaleres de les rambles de Favanella i de la Raixa, i en alguns casos —Carrascalejo, els Pinillos— també més al nord, fins a tocar gairebé de Iecla, i sempre a les envistes de la serra del Carxe, d’on ha pres nom la comarca. Hi fundaren una vintena de viles i llogarets que mai, però, no han tingut independència administrativa i han romàs sempre com a pedanies de Iecla —pedania del Carxe—, de Jumella —pedanies de l’Arbequilla, la Raixa, la Torre del Rico, la Canyada del Trigo i la Sarsa— i de Favanella —pedania del Collado dels Gabriels, la Canyada de l’Alenya i de l’Ombria de la Sarsa.
Demografia
La població de la comarca del Carxe, que el
Els nuclis de població que trobem són: Raspai, 134 habitants, Iecla.Torre del Rico, 58 habitants, Jumella
El Carxe, 27 habitants, JumellaCanyada del Trigo, 167 habitants, JumellaCanyada de la Llenya, 143 habitants, Favanella
Gràcies a les recerques sociolingüístiques dutes a terme per Manuel Sanchis i Guarner, des de els anys 50 del segle XX es coneix la seua existència com a zona de parla valenciana. Malgrat que el Acadèmia Valenciana de la Llengua imparteix classes de Iecla, a petició del propi Ajuntament.
1950 era de devers 3.000 habitants, no arriba actualment al miler, a causa de la forta emigració provocada, sobretot, per la crisi de l’agricultura. En algunes pedanies, especialment a les de poblament disseminat, ja no hi viu quasi ningú permanentment. La majoria dels habitants, tot i que segueix empadronat, resideix ara a les viles grans properes -a les murcianes de Jumella i Iecla, o a la valenciana del Pinós– i només s’hi desplaça per als treballs agrícoles.[@more@]
Mapa de la zona del Carxe, segons estudis de Manuel Sanchis i Guarner.
L’altra Franja de Ponent
Rafael Poveda
Esther Limorti, Artur Quintana, El Carxe- Recull de literatura popular valenciana de Múrcia, col·lecció "Ensayo e Investigación", edita Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant 1998, 320pàg.
Aquest llibre presenta un subtítol tan novetós com literatura valenciana de Múrcia. I diem novetós perquè fins ara les referències a la nostra llengua i la nostra cultura en les terres de l’administració murciana eren molt minses i es reduïen a les entrades de l’Enciclopèdia Catalana o vagues noticies de Sanchís Guarner i un poc més en Antoni Ródenas. És comprensible si tenim en compte que la comarca del Carxe és un territori que fou repoblat després de l’expulsió dels moriscos per valencians que dugueren la llengua de nou. Aquesta comarca fronterera entre el País Valencià i Múrcia es concreta en els poblets que voltegen la imponent muntanya del Carxe amb més de mil metres. El poblets o llogarets que la composen són en total 22 L’Alberquilla, Balonga, El Canalís de Crespo, El Cantón, La Canyada de la Alenya, Els Càpitos, El Carrascalejo, Les Cases del Conill, Les Cases dels Frares, El Collado dels Gabriels, Les Coves de Penya-roja, Els Escandells, Esperit Sant, Ombria de la Sarsa, Quitapellejos, La Raixa, La Sarsa, La Tosquilla, Xamaleta, i els més importants El Carxe, Canyada del Trigo i Torre del Rico. Cap d’ells és ajuntament i són pedanies que pertanyen administrativament dels Ajuntaments de Jumilla, Yecla ó Abanilla amb un total de mil habitants escasos.
Els autors ha basat el seu treball en la recerca de la literatura oral de moltísimes veïns que viuen normalment en aquesta comarca. Els informants són majoritàriament persones de avançada edat que encara conserven en la memòria les rondalles, els dits, les cançons i fins i tots la música. Limorti i Quintana han transcrit amb criteris filològics les centenars de hores de gravació que van efectuar al llarg de tres anys a uns 200 informants. En elles podem trobar narrativa diversa: Antirrondalles, contes meravellosos, contes no meravellosos, contes animalístics, bertranades, apòlegs, contes encadenats, llegendes, facècies, acudits, història oral i etnotextos. També trobem alguns textos de teatre referits als anomenats jocs de pallissa, que eren breus comèdies que es representaven de manera improvisada en les cases de camp per les festes o a l’acabament de les jornades de treball sobretot en la sega i en la verema. Tot seguit una de les parts més sucoses del llibre és el cançoner. En ell, i amb més de cent pàgines, podem llegir les cançons més tradicionals acompanyades de la partitura musical. Estan dividides en cançons de Nadal, de Pasqua, de festa, d’infants, de jocs, cançons eliminatòries, de pobles i geogràfiques, de xafardeig i burla, de menjar i beure, escatològiques i picants, de festeig i casori, també trobem un bon recull de oracions, encantalls, mimologies, tornaveus, embarbussaments i endevinalles.
Es complementa el llibre amb més de quatre-cents refranys i altres tantes frases fetes d’allò més sucoses.
Aquest treball, si més no, ve a demostrar de manera contundent la riquesa i vivacitat que encara manté el català a terres de Múrcia. La franja de ponent del sud, de la mateixa manera que la del nord, és un territori cultural i lingüístic al que no podem renunciar. Ara mateix i encara que la constitució espanyola així ho contempla, els drets lingüístics d’aquestes persones no estan reconeguts. De fet la Comunitat autònoma de Múrcia en el seu estatut es declara monolingue i no reconeix la dualitat lingüística dels seus habitants. És per això que la lectura d’aquest llibre, a banda de les seues riquísimes aportacions, ens ha produït un encoratjament que amb tota seguretat ens conduirà a una reflexió profunda de la nostra consciència nacional.
El valencià es parla en mitja dotzena de pedanies dels municipis de Jumella, Iecla i Favanella Des de Múrcia en valencià . La majoria dels habitants de la comarca murciana del Carxe, fronterera amb el País València, parlen en valencià.Més d’un segle després de l’arribada de valencians, la transmissió oral ha assegurat la pervivència de la llengua· Les noves generacions utilitzen sobretot el castellà.Valencians de Múrcia. Potser és aquesta la millor manera de definir com se senten el miler d’habitants del Carxe, el territori valencianoparlant de Múrcia fronterer amb la comarca alacantina de les Valls del Vinalopó. D’aquí, sobretot de les poblacions de Monòver i el Pinós, van sortir els primers pobladors a finals del segle XVIII, quan la fil·loxera els va empènyer a la recerca de noves terres on conrear la vinya. Els nous habitants del Carxe, que pren el nom de la muntanya de 1.317 metres que presideix la zona, es van endur amb ells la seva llengua, i els seus descendents encara la parlen, repartits en mitja dotzena de pedanies (Torre del Rico, el Carxe o Raspai, la Canyada del Trigo, l’Ombria de la Sarsa, els Gabriels, i la Canyada d’Alenya), dins dels municipis murcians de Jumella, Iecla i Favanella. Pepita Tomàs, pedània de Torre del Rico, usa el valencià, per exemple, per queixar-se del tracte que reben de l’Ajuntament de Jumella, que només destina al poblet 10.000 euros anuals, mentre que "les altres pedanies castellanoparlants" en reben el doble, segons les seves xifres. Pepita no s’amaga d’atribuir aquesta discriminació al fet que parlen "en valencià". Ella, afirma, no se sent "murciana". Per això o perquè els solucionessin els problemes de clavegueram i telèfon que patien, l’any 1994 un grup de veïns d’aquesta localitat van demanar la segregació de Jumella i l’annexió al municipi veí valencià del Pinós. L’amenaça va fer efecte i ben aviat les autoritats murcianes van mobilitzar els recursos necessaris per atendre les demandes dels secessionistes. Ester Limorti, professora de català i autora de diversos treballs sobre el Carxe, reconeix que els seus habitants voldrien ser valencians "més per raons pràctiques que per una qüestió de sentiment nacional". La distància de més de 25 quilòmetres entre els municipis murcians de Iecla i Jumella i les pedanies valencianoparlants, i la proximitat d’aquestes al municipi alacantí del Pinós -a l’entorn de 5 quilòmetres- han jugat històricament a favor del manteniment de vincles familiars, culturals, comercials i lingüístics amb el País Valencià. És el que succeeix amb els nens i nenes d’aquesta subcomarca, que en acabar la primària van a l’institut del Pinós i reben classes de valencià. Això passa només a secundària. Durant tota la primària, tant a l’escola rural que hi ha a la Canyada del Trigo com al col·legi de Iecla al qual es desplacen els nens de la pedania del Carxe, no senten ni una paraula en valencià dels seus professors. Manteniment de la llenguaNo obstant, l’absència d’escolarització en la llengua pròpia no ha estat fins ara un obstacle per a la pervivència de la llengua a la comarca del Carxe. Gràcies únicament a la transmissió oral, més d’un segle després de l’arribada de valencians, el 100% dels seus habitants entenen l’idioma i un 85 % el parlen. Dins del percentatge de carxencs que no s’expressen en valencià hi ocupen un lloc destacat les noves generacions, en molts casos fills de matrimonis mixtos entre murcians i valencians, que es relacionen en castellà amb pares i avis valencianoparlants. Tampoc sembla que la llengua d’Ausiàs March interessi gaire a les desenes de neorurals anglesos -molts d’ells jubilats, però també integrants de famílies joves- que contribueixen a revaloritzar el terreny i a mitigar el creixent despoblament de la regió. Stephen Nash, que viu a Raspai amb la dona i els dos fills, expressa les seves reticències cap al valencià i es justifica, en anglès, amb el fet que ja és prou complicat "aprendre una sola llengua", en referència al castellà. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va oferir l’any passat cursos de valencià als ajuntaments murcians, però només Iecla va respondre afirmativament a una iniciativa que, en paraules de la seva regidora de Cultura, encara està "molt verda". L’Estatut de Múrcia no reconeix cap mena de patrimoni lingüístic dins dels límits de la seva autonomia a part del castellà. La Constitució Espanyola, en canvi, especifica en el seu article 3 que "la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció". Ester Limorti opina que, si no es produeix un canvi social i polític sensible a les característiques culturals dels habitants del Carxe, "la llengua d’aquesta gent, i tot el bagatge cultural que la integra, està condemnat a desaparèixer".
http://www.megaupload.com/es/?d=8WWZA9UV
Clikeu a aquest enllaç i després d’esperar 45 segons començarà la descàrrega de l’àudio.
http://www.megaupload.com/es/?d=8WWZA9UV
El taller “Bagatge imaginari del País Valencià” ha presentat avui el principal, per la feina feta, iniciador de la Renaixença valenciana i fundador de Lo Rat Penat, el republicà Constantí Llombart.
La presentació s’ha fet mitjançant els materials que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va realitzar amb motiu de l’exposició “Constantí Llombart i el seu temps
[@more@]
-El catàleg-llibre de l’exposició (453 pàgines de gran format) amb completa documentació en dotze articles d’especialistes i material gràfic.
-Material didàctic per a ESO i batxillerat.
-Edició facsímil “LOS FILLS DE LA MORTA VIVA. Apunts-bibliogràfichs per a la historia del renaiximent literari llemosí (1879).” El primer catàleg de la literatura valenciana de l’època moderna. Amb 785 pàgines.
-Edició facsímil dels deu toms de “LO RAT PENAT Calendari llemosí.1875-1884”
[@more@]
Ja estan a la venda les entrades de la representació d’enguany al preu únic de 6 €.
Les podeu trobar a estancs i lliberies del poble. També es poden reservar donant les vostres dades de contacte i quantitat d’entrades que voleu a llegendabanyeres@gmail.com, o telefonant al 966 567 315 (matins) o al 966 567 766 (vesprades).
http://llegendabanyeres.ppcc.cat/
La Llegenda de Sant Jordi i el Drac a Banyeres de Mariola
Des de Banyeres de Mariola celebren el 25 aniversari de la representació de la Llegenda de Sant Jordi i el Drac, una mostra de les llegendes més antigues dels Països Catalans. Jordi Garcia Vilar i Adrià Garcia Martínez ens expliquen en aquest article la seua història i els actes que tenen preparats per a la celebració d’enguany, el proper 15 de juliol.
Jordi Garcia Vilar i Adrià Garcia Martínez
HISTÒRIA I MITOLOGIA
La lluita de Sant Jordi contra el drac és una llegenda molt antiga. En ella es conta com el Sant va lliurar una princesa de ser devorada per un ferotge drac, al qual el seu poble es veia obligat a lliurar tots els anys una donzella. Va ser divulgada l’any 1264 per Iacobus de Voràgine, dominic i arquebisbe de Gènova.
És una llegenda cavalleresca, que va florir a l’edat mitjana i va donar lloc a les anomenades novel•les corteses, en les quals la història importa menys que les aventures màgiques i amoroses. La lluita per l’alliberament de la princesa és la llegenda més emblemàtica de totes. Aquest episodi nou en la vida de Sant Jordi i absent, evidentment, de les actes gregues i llatines, va colpejar fortament la societat medieval. D’ella arranca la imatge del Sant més coneguda i universal, la que venerem al nostre poble. És una llegenda que recorda els grans herois de la mitologia antiga, on també lluita el be contra el mal: Horus, en la mitologia egípcia, lluitant contra el déu del mal, Seth; Perseu, en l’enfrontament amb el monstre per alliberar Andròmeda; el combat de Tesseu i Ariadna contra el minotaure, en la mitologia grega. i més lluny encara, en la mitologia germànica i escandinava, la llegenda de Sígfrid , que mata el drac i desperta Brunilda, la valquíria, d’un somni màgic. Sígfrid esdevé invulnerable en banyar-se amb la sang del drac.
La Llegenda de Sant Jordi va ser introduida per les hosts catalanoaragoneses de Jaume I en l’incipient Regne de València arran la conquesta i la submissió dels musulmans que vivien en aquest Orient d’Al-Alandalus.
Aquesta llegenda es representa de diferents maneres en distints llocs. La representació més antiga i coneguda és la de Montblanc (Tarragona), però es representa també a Santurtzi (Biscaia), on Sant Jordi va donar nom al poble (Santurtzi vol dir Sant Jordi) i a Alcañiz (Terol).
LA REPRESENTACIÓ DE BANYERES DE MARIOLA
De la llegenda de Sant Jordi i el Drac n’hi ha moltes versions. Aquesta que representem a Banyeres va nàixer l’any 1981 amb motiu de la celebració del 200 Aniversari de l’arribada de la Relíquia de Sant Jordi a Banyeres.
És una versió lliure de la llegenda tradicional. L’autor del text original que es va representar en aquesta primera posada en escena va ser Jordi Garcia Vilar. Aquest argument és el que bàsicament es representa en l’actualitat. És una obra de teatre pensada per al públic infantil i amb aquest objectiu té una gran càrrega d’ingenuïtat, fantasia, imaginació, bon humor, sorpresa i acció.
També hi ha un acurat i subtil tractament de valors, així doncs, els personatges, les relacions entre ells i les regles de joc que regulen la vida col•lectiva, estan presidits per criteris i valors de signe diferent als que transmeten les narracions clàssiques. Podem dir sense equivocar-nos, per la reacció del públic que fins ara l’ha vist, que és també una obra per a totes les edats.
Es narra una història col•lectiva, on la gent del poble adquireix un gran protagonisme. Ens mostra un model de convivència caracteritzat per la participació i col•laboració entre els veïns, la manera de resoldre els conflictes col•lectius, el tarannà actiu i combatiu de les donzelles, la singularitat dels seus monarques. Impregnat tot d’un to desenfadat i còmic contrastant també amb un cert lirisme i tensió dramàtica.
Encara que la història està protagonitzada per tot un poble, hi ha un conjunt de singulars personatges que condueixen els moments més importants de la llegenda, com són el cec i el Pigall que l’acompanya, l’Algutzil, el Músic, la família reial, la princesa i les donzelles. El Drac és un personatge fantàstic que vertebra l’argument de l’obra, afegint-li intriga i emoció, aportant al conjunt una gran espectacularitat per les seues dimensions i la manera d’aparèixer rodejat de foc. En el mateix sentit actuen Sant Jordi i el seu singular cavall. La sang del Drac representada per huit joves que dancen mentre es despengen espectacularment d’un escenari de gran altura, accentuen el valor simbòlic de la representació.
L’obra està situada en un temps històric que té com a punt de referència l’época medieval, la qual caracteritza l’ambient, els personatges, la música o els vestuaris, els objectes, encara que també s’utilitzen alguns recursos dramàtics contemporanis. És una representació carregada d’elements simbòlics que pretenen fer riure i emocionar, així con provocar una vivència col•lectiva gratificant, que convida a ser viscuda amb els cinc sentits i sobretot amb el cor.
Per a la posada en escena participen més de dues-centes persones, veïns i veïnes, familiars i amics de Banyeres. No som professionals del teatre però hem comptat amb el bon fer de molts col•laboradors de diferents àmbits professionals i artístics que ens han ajudat. És una producció que requereix una gran inversió de recursos humans i econòmics per a la qual cosa es compta amb el treball desinteressat de l’Associació i el reconeixement i suport de l’Ajuntament i altres entitats públiques i privades.
És una manera d’educar i transmetre a les noves generacions l‘estima per la tradició, oferint-los un model creatiu i participatiu És una manera de donar cos al nostre imaginari col•lectiu al voltant de la figura de Sant Jordi. Una manera d’enriquir el. nostre patrimoni cultural i els nostres trets d’identitat projectant-nos en el context cultural del nostre país. És sobretot, el resultat d’un gran esforç personal i col•lectiu i l’expressió d’una gran il•lusió.
L’ASSOCIACIÓ DE LA LLEGENDA
L’ “Associació de la Llegenda de Sant Jordi”, de Banyeres de Mariola, és una associació sense cap ànim de lucre que treballa des de fa alguns anys en el manteniment, foment i difusió del que ja s’ha consolidat com una tradició a Banyeres; la representació de la La llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa. Es posa en escena cada tres anys, i en eixos espais de temps els membres de l’associació s’encarreguen d’estimular i organitzar als participants, als actors principals, el vestuari, l’escenografia, a més de la col•laboració en esdeveniments locals com la XVII Trobada d’escoles valencianes de l’Alcoià-Comtat, de 2004; la fira de la solidaritat, del mateix any; etc…
Enguany tenim la satisfacció de celebrar el 25 aniversari de la seua primera representació (1981-2006) i amb aquest motiu l’associació ha preparat una sèrie d’activitats per celebrar durant tot l’any. Una exposició, un viatge per establir contacte amb l’Associació de la Llegenda de Montblanc (Tarragona), un acte central al Teatre Principal de Banyeres i l’edició d’un llibre-homenatge a tots els que han fet possible la Llegenda durant aquests 25 anys.
La junta directiva, els socis, i el poble de Banyeres en general, conviden a tots els lectors de L’AVANÇ a la propera representació que tindrà lloc el dissabte 15 de juliol al parc de Villa Rosario.
Per més informació, consulteu http://llegendabanyeres.ppcc.cat
Tot a punt per a l’onzena Acampada Jove de les JERC
L’Acampada Jove 2006, la trobada de joves dels Països Catalans, tindrà lloc els propers 13, 14 i 15 de juliol a Sant Celoni. L’Acampada, un projecte pensat i creat per les JERC, arriba a la seva onzena edició amb una consolidació organitzativa i política que permet oferir, als peus del Montseny, una programació musical, cultural, lúdica i política de referència al voltant dels valors d’independència, cultura, natura, socialisme i llibertat.
[@more@]
Tot a punt per a l’onzena Acampada Jove de les JERC
L’Acampada Jove 2006, la trobada de joves dels Països Catalans, tindrà lloc els propers 13, 14 i 15 de juliol a Sant Celoni. L’Acampada, un projecte pensat i creat per les JERC, arriba a la seva onzena edició amb una consolidació organitzativa i política que permet oferir, als peus del Montseny, una programació musical, cultural, lúdica i política de referència al voltant dels valors d’independència, cultura, natura, socialisme i llibertat.
Redacció
“En un moment en què els joves estan cridats a un referèndum a rubricar o no una nova hipoteca per al nostre país, cal construir nous espais de llibertat on poguem construir, encara que sigua per uns dies, el seu propi projecte de vida, emancipant-se i participant plenament a la nostra societat. és per aquesta raó que l’Acampada esdevé molt més que un festival juvenil: és un desafiament, mitjançant el debat, el lleure i la cultura, als paràmetres que des d’Espanya i França ens imposa: un esclavatge del consum, una passivitat social i una manca de compromís amb el país i la seva gent”. Segons els organitzadors, “el nostre model social, nacional i juvenil es basa en la llibertat de l’individu, la defensa dels drets individuals i col·lectius i el repartiment de la riquesa mitjançant el control democràtic de les decisions econòmiques.
L’Acampada, esdevé, amb aquest projecte en el seus fonaments, un avançament del futur proper on la independència i el socialisme als Països Catalans seran una realitat”.Per aquestes raons, ens conviden un any més a participar a l’Acampada Jove. Participar als concerts, tant de grups punters, a l’Escenari Independència, com grups d’arreu del país, a la Carpa Cultura, o grups novells, a l’Escenari Llibertat. Participar també dels debats, xerrades i exposicions. Dels tallers i les activitats de cultura popular. Dels actes polítics i uns dies de convivència amb joves d’arreu de la nació catalana. “Participar, en definitiva, de la independència i el socialisme”.
+ info: www.acampadajove.com
La Gira de la Música en Valencià que ha organitzat Escola Valenciana finalitza avui a Muro amb un concert solidari amb els malalts d’Alzheimer. El concert que començarà a les 11 de la nit contarà amb la presència d’Obrint Pas, Aspencat, Skaparràpid i Gertrudis.
[@more@]
Avui finalitza la Gira de la Música en Valencià a Muro
La Gira de la Música en Valencià que ha organitzat Escola Valenciana finalitza avui a Muro amb un concert solidari amb els malalts d’Alzheimer. El concert que començarà a les 11 de la nit contarà amb la presència d’Obrint Pas, Aspencat, Skaparràpid i Gertrudis.
Avui finalitza la Gira de la Música en Valencià a Muro
La Gira de la Música en Valencià que ha organitzat Escola Valenciana finalitza avui a Muro amb un concert solidari amb els malalts d’Alzheimer. El concert que començarà a les 11 de la nit contarà amb la presència d’Obrint Pas, Aspencat, Skaparràpid i Gertrudis.
Redacció
La Gira arriba a la seua darrera parada després d’haver girat per 12 localitats valencianes i haver exposat l’actuació de més de 28 grups de música en valencià (La Gossa Sorda, Skalissai, Arròs Caldós, Desgavell, Mugroman, Anguiles de Camal, Sva-ters, Al Tall, Kave Karen, In-Fussió, Mox, Skamot, Soul Attac, Odi, Punk Tomaca, Orxata Sound System, Sant Gatxo, Owix, Bajoqueta Rock i Últim Recurs, i les actuacions dutes a terme en el marc de La III Nit de l’Escola Valenciana de Pau Alabajos, Dolç Tab Jazz Project, Rafa Xambó, Sergi Contrí, Feliu Ventura, Verdcel, Remigi Palmero i Carles Enguix.
A l’espera de la cloenda solidària a Muro, la Gira ha superat ja les 8000 persones en la seua visita a Alzira, Foios, Castelló de la Ribera, Picassent, Benavites, l’Alcora, Castelló de Rugat, Potries, València, la Xara, Benidorm i Carcaixent.
La Gira està organitzada per la FEV i té la col·laboració dels ajuntaments Gira 2006 així com de diversos mitjans de comunicació que s’han compromès a donar cobertura informativa. També ha estat possible gràcies a la predisposició dels grups integrats en el COM.. La Gira compta amb un espai web (www.fev.org/lagira) que ofereix informació durant el circuit i que la resta de l’any esdevindrà un punt d’encontre de la música en valencià
Cloenda de la Gira Solidària
La Gira, a més de normalitzar la música en valencià, ha anat més enllà i ha decidit contribuir també en matèria solidària amb l’Ajuntament de Muro i l’AFA (Ass. de familiars d’Alzheimer de Muro i Comarca). Per això Escola Valenciana ha prestat tota la tasca de promoció i organització, a més de suport econòmic, a la vila de Muro per a la construcció d’un centre de dia per a gent gran. L’acord també ha estat fruit del patrocini de La CAM. En aquest sentit, el 100% de la recaptació en guixeta anirà destinat a aquest fi. La Cloenda Solidària de La Gira preveu aportar 20.000 euros a aquest propòsit, ja que les despeses organitzatives corren a càrrec de La CAM, l’Ajuntament de Muro i Escola Valenciana
[@more@]
Informació sobre els busos del Rebrot del País Valencià
> Des de Maulets us informem sobre els autobusos que s’estan preparant per anar al Rebrot, 6é aplec del jovent dels Països Catalans.
> Recordem que per 6é any consecutiu es realitzarà a la localitat de Berga (El Berguedà) i tornarà conjugar la lluita amb lafesta.
> www.maulets.org
> www.rebrot.org
