“Prou de pactes: lleialtat, constància i coherència” -Toni Cucarella

 Manifest Correllengua 2008

Prou de pactes: lleialtat, constància i coherència

 

En aquest moment, diversos mals amenacen la integritat i el futur del nostre territori i la llengua que el denomina i descriu. Ja es troben en alt les torres d’alta tensió que posen en perill els nostres paratges i la nostra salut, encara es veuen les profundes rases de les descomunals canonades del transvasament amb què depredaran els nostres aqüífers. I això que diuen que ha afluixat l’eufòria devoradora del negoci de la rajola. Però cal alimentar el que s’ha construït i el que encara confien a construir. I som plenament conscients, per experiència, que la seua construcció comporta la nostra destrucció.

La nostra llengua catalana tampoc no se salva de les amenaces. Els supremacistes espanyols bramen i branden manifestos “por la lengua común” amb què pretenen imposar-nos encara més si cal l’obligació de la seua llengua, que no és la nostra. Fa 300 anys que insisteixen a imposar-nos-la, si convé “que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”, o bé, quan es posen imperials i collonuts, “por justo derecho de conquista”. [@more@]

 

Però el mal que avui ens amenaça més esmoladament no és la insistència d’aquells que consideren la nostra nació una colònia que els pertany i voldrien haver-la arruïnada per complet, per a major satisfacció de les seues butxaques i de les seues ràncies dèries imperials. El mal que ens assetja és el de la nostra debilitat, el de la nostra divisió. Debilitat i divisió a l’hora defensar la integritat del nostre territori i la unitat de la nostra llengua catalana.

 

Hi ha qui ha aplaudit com una gran victòria el canvi de traçat del transvasament Xúquer-Vinalopó. Com si el perill fóra el traçat i no el transvasament; o els qui haurien acceptat soterrar les línies d’alta tensió, com si el que discutírem fóra també el traçat i no la finalitat. I avancem inexorablement cap a la fragmentació del català. La majoria política ha acceptat la divisió administrativa com a territori tancat d’actuació lingüística i amb ella la parcel·lació de la llengua catalana. Les evidències de la fragmentació lingüística són ben paleses avui, sobretot en la consciència dels parlants i en el mercat la nostra producció culturals. Fins i tot fora de les nostres fronteres lingüístiques ens presentem diferenciadament, com ha passat a la Fira del Llibre Frankfurt. Avui, hi ha massa gent que s’aconforma amb una retòrica declaració d’unitat, sovint enrevessada i críptica; Avui, molts prefereixen el silenci de la tranquil·litat al renou de la veritat: prefereixen tancar els ulls i embossar-se les orelles per no haver d’adonar-se que els pactes lingüístics amb els espanyols han comportat l’esquarterament de la nostra llengua catalana.

 

 

Prou de pactes: lleialtat, constància i coherència

 

Avui que la flama de Correllengua arriba a la vall del riu Barxeta considerem necessari i útil manifestar-nos en contra dels pactes. Contra el pacte del transvasament Xúquer-Vinalopó; contra els pactes amb les companyies elèctriques, perquè no volem les torres d’alta tensió ni soterrades; contra els pactes lingüístics amb els espanyols, perquè ells només pacten si avancen en l’extinció de la nostra llengua. No podem seure a negociar ni a pactar res amb els qui, de sempre, ens han considerat colònia del seu imperi. Cal recordar l’advertiment fet per Joan Fuster quan va dir que en la història dels Països Catalans «cada "pacte" ha estat una claudicació, i que tot això del "pactisme" com a mecanisme polític és i serà una burla. "Pactar" és perdre: sempre. Malgrat els aparents avantatges provisionals».

 

Cal defensar la unitat de la nostra llengua i la integritat del nostre territori. I cal fer-ho amb lleialtat, constància i coherència.

 

Toni Cucarella

Barxeta, octubre 2008

 



Quant a elisenda

La Xara, el Reial Monestir de Sta. Mª de la Valldigna, Castell de Marinyen, Torre de Guaita ... (Edificis emblemàtics de la Valldigna) L\'avenc de la donzella, els Brolls, La Vaca, molins d\'aigua, llavadors ... (Ruta de l\'Aigua de la Valldigna); Font Nova, Font del Sirer, Font Gran, Font Tarda, Font d\'Agost, Font del Barber, Clot de la Font, ... (Indrets paisagistics a preservar)
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.