La reconstrucció del Monestir de la Valldigna a debat

 

imageCultura-Societat                          17-XI

                              CORTS VALENCIANES

L'oposició creu que la llei de patrimoni es canvia per les reconstruccions en la Valldigna

El PP defensa que «restaurar» per a no poder utilitzar els béns «és una estupidesa»

LA RECONSTRUCCIÓ DEL "REIAL MONESTIR DE STA. Mª DE LA VALLDIGNA" A DEBAT

                   imageLa reconstrucción de la Valldigna  Cultura-Societat 19-XI  

punxa en segueix per llegir articles traduïts al Català

 [@more@]

 

 

imageCultura-Societat 17-XI-06  La diputada del PP Carmen Nácher va instar a la socialista Anna Noguera a «no treure pit» quan parli de patrimoni, ja que en la seva opinió el que hauria de fer és «és amagar el cap com l'estruç perquè té molts pecats que ocultar». Llavors va llançar un cop baix a la socialista. Segons va dir, la seva etapa com directora general de Patrimoni va ser «molt dura», ja que, va afirmar, havia actuacions que «amb la llei en la mà» no es podien fer «i altres que ja estaven fetes i havien de legalitzar-se, com la seu del PSPV %[a València], que no complix la llei». «Amb la llei en la mà no complix la llei». L'afirmació, amb tot, qüestiona als responsables de l'Administració que la van avalar. Nácher va afegir que la Comunitat és «l'única autonomia que, per excés de reconstrucció en l'època socialista, té una sentència» en contra, la del Teatre Romà de Sagunt, una mica que, va subratllar, a ella li «avergonyiria».

 

G. G., València

La segona modificació de la llei de Patrimoni Cultural de 1998 podria amagar la necessitat del Consell donar «cobertura legal» a suposades reconstruccions d'elements en el Monestir de Santa Maria de la Valldigna o al desmuntatge de la volta barroca de la catedral de València. Així ho va insinuar ahir obertament en el ple de les Corts la portaveu de Cultura del PSPV, Anna Noguera, qui va emplaçar a retirar una reforma «perillosa», puix que promou «el frau i la falsificació» del patrimoni. Els populars van rebutjar les peticions de devolució del text presentades per socialistes i EU, pel que la iniciativa va ara a comissió. En la presentació del text, el conseller de Cultura, Alejandro Font de Mora, va defensar que «les actuacions derivades del creixement econòmic i del desenvolupament urbanístic, que incideixen directament sobre el patrimoni cultural», justifiquen la «necessitat» de reformar la llei per a «disposar d'un marc legal actualitzat que doni cobertura a les transformacions que es porten a terme en el patrimoni, el territori i paisatge de la Comunitat».

Sobre la «ampliació» dels criteris d'intervenció en monuments, jardins històrics i espais d'etnològics, el conseller va destacar la «novetat important» que, «sempre que existeixi alguna pervivència d'elements originals i coneixement documental suficient del perdut, podran autoritzar-se les reconstruccions totals o parcials dels béns, havent de justificar-se documentalment el procés reconstructiu». Noguera, qui va advertir que les «reconstruccions mimètiquesas» (amb aparença d'antic) estan prohibides en la llei estatal i «fins a ara en la valenciana» (ja que en la seva opinió es permetrà l'ús de materials similars als originals), va assenyalar que la clau és que la legalització es preveu «amb caràcter retroactiu». En aquest punt, es va preguntar en el ple: «Volen cobrir-se les esquenes i posar-se la bena abans que descobrim la ferida?» I encara va afegir: «Té a veure amb el desmuntatge de la volta barroca de la catedral de València o amb la reconstrucció de la Valldigna? Van a fer una volta on no existeix? No s'estan excedint en la reconstrucció de la Valldigna?»

 

Informe als lletrats de les Corts

La diputada va ironitzar sobre si el «temple espiritual» dels valencians que consagra l'Estatut va a acabar convertint-se «en un hotel de cinc estrelles», pels plans sobre la posada. En passadissos, va al·ludir a possibles reconstruccions d'adorns i finestres. Noguera va avançar que va a demanar als lletrats de les Corts un informe sobre la modificació legal, encara que la diputada del PP Carmina Nácher va replicar que aquest dictamen no és possible perquè ho prohibeix el reglament. La socialista va advertir que la consideració de béns de rellevància local de les llotges anteriors a 1900 deixarà fora la del Cabanyal, de 1909, amb el que va denunciar que «ja no farà falta salvar-la ni, com va dir Barberà,traslladar-la pedra a pedra». L'anterior reforma de la llei, de 2004, ja es va fer per a «arrasar» el Cabanyal i construir en el Benacantil d'Alacant, va evocar. La popular Nàcher va defensar que les actuacions sobre el patrimoni «no han d'estar solament dirigides a la seva conservació i restauració, sinó també a dotar-los de valors, perquè restaurar per a no poder utilitzar-los és una estupidesa». Encara que no va al·ludir expressament a la Valldigna o la catedral, Nàcher va acusar a Noguera de «mentir» i va afirmar que després de la reforma «no hi ha doble fons». Com exemple del que es vol fer, va posar el d'un jardí històric i va afirmar que si es disposa de fotos o plànols originals, «què millor que intentar recuperar-lo com era en els seus orígens», va dir. Ramon Cardona, d'EU, va assenyalar que el patrimoni valencià «està en perill» i la conselleria «no està actuant de manera adequada».

               imageLa reconstrucción de la Valldigna  Cultura-Societat                          19-XI-06

 

Si al maig de 2006, el nou Estatut d'Autonomia considerava al Monestir de Santa María de la Valldigna menjo «símbol de la grandesa del poble valencià», la modificació de la Llei de Patrimoni debatuda per les Corts aquesta setmana empara en la seva totalitat i sense cortapisa legal alguna la reconstrucció que des de fa uns anys es ve realitzant en el monument del segle XIII, impulsada per la Generalitat Valenciana. Aquesta intervenció va començar de manera discreta i així ha transcorregut, però ja mostra uns resultats evidents, que s'han de completar amb la reinstal·lació del claustre de l'Abat situat en Torrelodones i pendent de trasllat, i que comportarà una intervenció d'envergadura en el propi Palau de l'Abat, pertanyent al conjunt. No debades el claustre del Palau de l'Abat ocuparà un primer pis, la base del qual està en l'actualitat composta per elements solts, el que obligarà, almenys, a consolidar una estructura per a instal·lar el nou element arquitectònic, pel qual el Consell va pagar un milió d'euros. Però això serà només un pas -al que seguirà en un futur la reconversió de l'antiga posada en un hotel-, perquè ja s'ha refet part del refetor, la gairebé totalitat de la sala capitular, encarregada per Roderic de Borja i de la qual fins i tot s'ha reconstruit la cúpula, així com parteix del locutori. Sense oblidar la pavimentació de l'entorn o la instal·lació en el seu accés principal de la font que durant anys va estar en els Jardins de Vivers. Fa tan sols uns mesos s'iniciava la reconstrucció dels arcs que completen el Claustre del Silenci. Per no parlar de pòrtics, arquejades o murs que s'han completat.

Però això serà només un pas -al que seguirà en un futur la reconversió de l'antiga posada en un hotel-, perquè ja s'ha refet part del refetor, la gairebé totalitat de la sala capitular, encarregada per Roderic de Borja i de la qual fins i tot s'ha reconstruídola cúpula, així com parteix del locutori. Sense oblidar la pavimentació de l'entorn o la instal·lació en el seu accés principal de la font que durant anys va estar en els Jardins de Vivers. Fa tan sols uns mesos s'iniciava la reconstrucció dels arcs que completen el Claustre del Silenci. Per no parlar de pòrtics, arquejades o murs que s'han completat. Bé és cert que s'han utilitzat elements originals que es diferencien del nou. Però això és, ni més ni menys, el que autoritza la nova Llei de Patrimoni Cultural, modificada per l'actual govern, que en la seva essència permet «la reconstrucció de monuments a partir de les seves restes sempre que existeixi pervivència d'elements originals i coneixement documental suficient del perdut».

La nova Llei de Patrimoni Cultural Valencià, que ha rebut dues modificacions en tot just dos anys, contrasta no obstant això amb els criteris que establix la Llei de Patrimoni Històric Espanyol, que va servir com base per a la declaració d'il·legalitat de la intervenció en el teatre romà de Sagunt. Una actuació idèntica a la qual es porta a terme actualment en el Monestir de Santa María o la qual s'està portant a terme en la volta barroca de la Catedral de València

La norma estatal, de 1984 i que per als experts és excessivament proteccionista i a més es contradiu en qüestions de rehabilitació amb diferents tractats europeus, assenyala que «haurien d'evitar-se els intents de reconstruccions, tret que s'utilitzin parts originals dels mateixos i pugui provar-se la seva autenticitat. Si s'afegissin materials o parts indispensables per a la seva estabilitat o manteniment les addicions haurien de ser recognoscibles i evitar confusions mediatiques». La nova imatge de la Valldigna reflecteix una esplendor històrica, al mateix temps que reobre un debat fins a ara polític i gens científic, però que pot obrir la porta a una perillosa espiral de reconstruccions historicistes

La recuperació d'una joia patrimonial

La recuperació del monestir de Santa María de la Valldigna deuria ajudar a posar en valor un dels edificis més rellevants de l'arquitectura religiosa de la Comunitat Valenciana, i que ha romàs oblidat i abandonat durant més de segle i mig. L'edifici es va començar a construir a la fi del segle XIII, quan el rei Jaume II El Just va promulgar una ordre per la qual es concedien les terres en les quals es troba situat a la órdre cisterciense, i més concretament a l'abat de Santes Creus. Durant el segle XIV, el monestir va viure la seva primera època d'esplendor, convertint-se en un referent de l'art gòtic valencià. Un greu terratrèmol, a la fi d'aquest segle, va propiciar una reconstrucció que va ajudar a aportar més vigor al monument. Altre cataclisme, en 1644, va obligar de nou a recompondre el monestir, en aquest cas amb aportacions barroques. Amb la desamortització de Mendizábal, en 1835, començaria el lent declivi de la Santa María. Va Ser venut a propietaris particulars, que van derrocar diversos elements i van vendre altres, com el claustre del Palau de l'Abat. Fins a 1991, quan va ser adquirit per la Generalitat, sota mandat de Joan Lerma, no arribaria un nou període d'esplendor per a un monestir que uneix a la seva pròpia bellesa la de la vall que li serveix d'entorn, en un dels racons més bells de La Safor

 

 

 La Valldigna tendrá un hotel en el entorno del Monasterio

         Las Provincias | EDICIÓN IMPRESA – Reconstruyen la bóveda

Quant a elisenda

La Xara, el Reial Monestir de Sta. Mª de la Valldigna, Castell de Marinyen, Torre de Guaita ... (Edificis emblemàtics de la Valldigna) L\'avenc de la donzella, els Brolls, La Vaca, molins d\'aigua, llavadors ... (Ruta de l\'Aigua de la Valldigna); Font Nova, Font del Sirer, Font Gran, Font Tarda, Font d\'Agost, Font del Barber, Clot de la Font, ... (Indrets paisagistics a preservar)
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.