““ Bela Lugosi,PICFAIR 569 Hollywood” [Llargmetratge digital] (2005) {Producció pròpia}

NOTES SOBRE BELA LUGOSI

LA IMMORTALITAT D’UN PERDEDOR

[@more@]

NOTES SOBRE BELA LUGOSI

LA IMMORTALITAT D’UN PERDEDOR

Aquesta biografia vampírica de Bela Lugosi, complaurà especialment a tots aquells que prefereixen els grans perdedors (hi ha que dir-ho). Underground als momificats, herois vencedors de la tradició.

Giangranco Manfredi

Així comença el pròleg de G. Manfredi en el llibre d’Edgar Lander. "Bela Lugosi, biografia d’una metamorfosi". Un esplèndid assaig a l’aspecte vampíric que va acompanyar durant part de la seva vida a Bela Lugosi (Hungria 1882-Hollywood 1956).

Bela Lugosi en els seus inicis, a la seva terra natal, Hungria, i amb el nom original de Bela Balsko va cautivar en obres de teatre representant personatges clàssics com Romeu, Hamlet, Macbeth, Guillem Tell,…

Comença a resorgir d’un actor. En el representar dels seus personatges, era com canviar de jaqueta cada dia. No trigaria gens en arribar el personatge amb la capa flamant i la seva posa característica en el llunyà de moment Hollywood en el la representació li duraria tota una vida. Abans arribaria la Primera Guerra Mundial en el que el nostre personatge fou nomenat a files. El 43é regiment d’infanteria de línia Húngara li conta en 1916 entre els més foscos oficials: ´wa tinent.

En 1917 comença a Hungria sota el pseudònim d’Arisztid Oldt. Apareixen les seves primeres pel·lícules mudes: "Alarscobal" d’Alfred Deesy, "A leopard" d’A. Deesy i "Az Ezredes" de Mihaly Kertesz (director que en futur es diria Michael Curtiz a Hollywood). En 1919, Bela Balsko viatja a Berlín i allà continua aprenent en pel·lícules: "Sklaven freudes Willeus" de Richard Fichberg. En 1920 F.W. Murnau prepara una versió cinematográfica de "The Strange case of Dr. Jekill & Mr. Hyde" de R.L. Stevenson i compta amb Bela Balsko, pel·lícula perduda actualment.

Bela Balsko en un cpnstant anar i tornar, viatja a Italia i allà com a polissó embarca amb destí als Estats Units. És l’any 1923 i es troba a Hollywood. Allà decideix el pseudònim de Bela Lugosi en record a la seva terra natal de Lugos. Comença a presentar-se a càstings aconseguint el paper de en "The Silent Command" de J. Gordon Edwards. Comença a conéixer el món del cinema de Hollywood i a obtenir cada cop millors papers, fins que en 1927 es presenta la versió teatral de "Drácula" de B. Foster i B. Lugosi s’encarrega de representar el personatge de Drácula, estrenant-se així l’octubre de 1927 al Teatre de Fullton.

Cal destacar que en 1929 es produeix la primera trobada Lugosi-Browning. Tod Browning, futur director de "Drácula", coincidirà amb el Bela Lugosi a la pel·lícula "The Thirteente Chair". En 1931 la UNIVERSAL decideix invertir 400.000 dolars en els drets de la novel·la "Drácula". Després de morir Lou Chamey, que era l’actor previst per representar Drácula, començen a resorgir noms com Courge Veidt, Paul Muni, John Wray, William Courtney i Ian Keith, però és Bela Lugosi el que es va adelantar en diferents facetes per convéncer a la vídua d’Stocker, mitjançant correspondència en rebaixar els drets de la novel·la fins a 40.000 dólars dels 200.000 previstos i ser protagonista en la versió teatral i rebaixar el sou del convingut. La UNIVERSAL, agraïda, el va contractar.

Com vivint en un somni vampíric, Bela Lugosi pasaría part de la seva vida vampiritzat pel cinema, i al mateix temps vampiritzant als que veiem cinema. Aqueixa imatge hipnòtica que el caracteritza pas de fotograma a fotograma, caracteritzant personatges vampírics com venent una imatge que li va donar un vampir anomenat Drácula.

Cada pel·lícula de les més de cent que protagonitzà el caracteritzà sempre amb el mateix personatge, que una vegada en la seva fi immortal va dur com a paradigma a la seva vida, inclús a transpassar la barrera fictícia a una immortalitat més enllà a una pantalla blanca anomenada cinema.

Quant a elisenda

La Xara, el Reial Monestir de Sta. Mª de la Valldigna, Castell de Marinyen, Torre de Guaita ... (Edificis emblemàtics de la Valldigna) L\'avenc de la donzella, els Brolls, La Vaca, molins d\'aigua, llavadors ... (Ruta de l\'Aigua de la Valldigna); Font Nova, Font del Sirer, Font Gran, Font Tarda, Font d\'Agost, Font del Barber, Clot de la Font, ... (Indrets paisagistics a preservar)
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.