[@more@]
«La Senyera» {9 d’Octubre}
Comentaris tancats a «La Senyera» {9 d’Octubre}
Octubre a València
SETMANA DE MÚSICA EN VALENCIÀ A L’EFNAC DE VALÈNCIA
SPEC (Cercavila el 5 d’Octube a València)
CORRELLENGUA A CULLERA (RIBERA BAIXA) – 6 OCTUBRE 2006
Associació Mitjagalta ¨ 9 d’octubre’06 [MANUEL – La Ribera]
CONCERT DE ROCK JOVE EN ALMOINES
Festa ADEU PP a la Ciutat de València
|
|
|
|
Comentaris tancats a Octubre a València
9 d’Octubre 12:00h «Always Drinking Marxing Band», actuació al Reial Monestir de Sta. Mª de La Valldigna
Always Drinking Marxing Band Fa molts i molts anys.. en una taverna NO TAN LLUNYANA.. un grup d’arreplegats es trobaven, massa sovint, tocant pel carrer.. Un dia.. va ser tal la comunió espontània de músics, transeünts i adeptes en tal incomparable marc, que en un perímetre de tres illes de cases no quedà ésser viu que escapés a la catarsi.. el rebombori organitzat encara es recorda a la zona.. Tenien només dues opcions.. lliurar-se a la policia o dir que formaven part d’una banda de música.. i fou així, fent gala als seus principis, van triar el camí més covard.. havia nascut la Always Drinking Marching Band.. Formada per músics i actors professionals, els quals mai confessaran pertànyer a una banda com aquesta, es dediquen, des de fa més de 5 anys, a passejar per tots els racons on se’ls reclama, predicant als quatre vents les seves bogeries.. dixie, samba, funky, xaranga, ball, saxos, batucada, neotuna, coreografies, apologies, transgressió, birra, suor i llàgrimes.. Per allà on passen ningú queda indiferent.. una boja desfilada plena de música, improvisació, empatia, teatre, circ i alguna cosa més.. una banda única i genuïna que té com a principal objectiu passar-s’ho d’allò més bé i ser seguits pel major nombre de somriures i peus dançaires.. Que on la trobareu???.. … al carrer.. per descomptat.
www.alwaysdrinkingmarchingband.com
http://asfotosdoze.blogspot.com
[@more@]
{9 d’Octubre} Seguiment dels actes [Blocat «Valldigna som i serem»]
Comentaris tancats a {9 d’Octubre} Seguiment dels actes [Blocat «Valldigna som i serem»]
Festa ADEU PP a la Ciutat de València
|
SVA-TERS + LA GOSSA SORDA
DIUMENGE 8 D’OCTUBRE23’00 HORES
PLAÇA DE NÀPOLS I SICÍLIA (FRONT A CC.OO)
CIUTAT DE VALÈNCIA
|
|
 |
|
Seu Nacional: Carrer de Sant Jacint, 28 – entresòl 46008 València |
[@more@] La GOSSA SORDA triomfa en la festa del BLOC JOVE
Comentaris tancats a Festa ADEU PP a la Ciutat de València
Pep Gimeno «Botifarra» [Cantaor]
“L’ofici de cantaor: passar gana i tindre set.
Apague el mòbil senyora i destape’m el vinet…”
El dissabte, la tia Peli ens va convidar a fer de dimonis de Benimaclet en una “mostra de foc” que hi havia, deien, a Torrent; vora el casinet, a la plaça de Sant Roc. La cosa anava dins el programa del II Cicle Cultural del Tabal i la Dolçaina que coordina el Micalet. I en acabar allò, que més que mostra va ser un correfoc en tota regla, va vindre la sorpresa… Xe, que ara canta Pep Botifarra, no te’n vages encara… Coi, Pep Botifarra? El gran Pep Gimeno? M’han parlat moltes vegades d’ell, de la veu, de l’actitud, de les seues famoses albades…, però mai no he pogut disfrutar en directe de la seua feina. Serà cosa d’ajornar les coses de després i prendre cadira… I així ho fem. I sobre el menut escenari, una curiosa formació de cordes, abundosa i prometedora. I ens puja Botifarra. Eixut i llarg com és, i ens diu que ve de Xàtive, que si es noto… i el club de fans comença l’aclamació… Bé, saludat el respectable, i captivat per la clàssica “captatio benevolentiae” hortolano-secana, arriba l’hora de fer valer la fama que el precedeix… I trenca el gel amb l’U d’Aielo, aquella peça tan gastada… És escoltar-la i estorar-me: Quina veu, senyor, de doll! No excessivament cabalós tampoc, però doll, ferm i seguit, i fresc i agradós, i el més important i poc habitual en aquestes coses, clar, molt clar.
Apague el mòbil senyora i destape’m el vinet…”
El dissabte, la tia Peli ens va convidar a fer de dimonis de Benimaclet en una “mostra de foc” que hi havia, deien, a Torrent; vora el casinet, a la plaça de Sant Roc. La cosa anava dins el programa del II Cicle Cultural del Tabal i la Dolçaina que coordina el Micalet. I en acabar allò, que més que mostra va ser un correfoc en tota regla, va vindre la sorpresa… Xe, que ara canta Pep Botifarra, no te’n vages encara… Coi, Pep Botifarra? El gran Pep Gimeno? M’han parlat moltes vegades d’ell, de la veu, de l’actitud, de les seues famoses albades…, però mai no he pogut disfrutar en directe de la seua feina. Serà cosa d’ajornar les coses de després i prendre cadira… I així ho fem. I sobre el menut escenari, una curiosa formació de cordes, abundosa i prometedora. I ens puja Botifarra. Eixut i llarg com és, i ens diu que ve de Xàtive, que si es noto… i el club de fans comença l’aclamació… Bé, saludat el respectable, i captivat per la clàssica “captatio benevolentiae” hortolano-secana, arriba l’hora de fer valer la fama que el precedeix… I trenca el gel amb l’U d’Aielo, aquella peça tan gastada… És escoltar-la i estorar-me: Quina veu, senyor, de doll! No excessivament cabalós tampoc, però doll, ferm i seguit, i fresc i agradós, i el més important i poc habitual en aquestes coses, clar, molt clar. COSTUMARI DESACOSTUMAT (Capítol XV, II Època)
Sergi Gómez i Soler
Sergi Gómez i Soler
Costumari desacostumat © Sergi Gómez i Soler
[@more@]
Costumari desacostumat © Sergi Gómez i Soler
Hemeroteca: Costumari Desacostumat
Hemeroteca: Costumari Desacostumat
Comentaris tancats a Pep Gimeno «Botifarra» [Cantaor]
MAULETS {9 d’Octubre de 2006}
Terra, llengua i dignitat: els Països Catalans units cap a la llibertat Manifest nacional de Maulets pel 9 d’octubre
[@more@]
Ens trobem avui pels carrers de València commemorant l’entrada de les tropes de Jaume I a la nostra ciutat. Avui a més a més, celebrem el Correllengua una de les manifestacions populars més importants pel que a la defensa de la nostra cultura i la nostra llengua es refereix i que recorre els Països Catalans fins el proper dia 4 de novembre on es clourà a Perpinyà.
Per això, des de Maulets el jovent independentista i revolucionari eixim avui als carrers de València. Per defensar la nostra identitat com a poble, per reivindicar la nostra llengua i cultura i per continuar defensant la independència dels Països Catalans. Però no sols són aquestos els únics objectius que ens porten avui als carrers de la nostra València.
Dins l’actual context mundial en el qual ens trobem, els Països Catalans tenim un paper molt determinat que els grans amos d’aquest món: polítics, empresaris… diuen que hem de jugar: convertir-nos en un país de serveis on les nostres habitants siguem simplement obrers de la construcció o treballadores al servei dels jugadors de golf. L’especialització del nostre País en el que anomenen “turisme de masses” provoca conseqüències, en molts casos irrecuperables pel nostre territori: camps de golf i macrourbanitzacions de rics que destrossen moltes comarques; transvasaments i parc eòlics per preveure d’energia i d’aigua als turistes…
Malgrat tota aquesta efervescència constructora on les immobiliàries i les promotores s’han convertit en els grans amos dels nostres pobles, ens trobem una de les moltes contradiccions existents dins l’absurda lògica del capitalisme: cada vegada es construeixen més cases però són majors les dificultats per accedir-ne a una.
I dins d’aquest context on les joves catalanes hem de jugar el nostre particular paper: ens han condemnat a viure en la més absoluta precarietat. Precarietat laboral on els nostres sous són temporals, concentrats en una determinada època de l’estiu i directament relacionat amb el sector serveis. Precarietat perquè amb aquestos sous i amb la manca d’ajudes per part de les administracions públiques no tenim la possibilitat d’accedir a una vivenda digna sinó hipotequem les nostres vides. Precarietat perquè com a estudiants ens obliguen a compaginar treball i estudi, augmentant les taxes universitàries i reduint les beques, fent de l’educació una mercaderia ( fet que s’agreujarà amb la propera aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior). Precarietat, en definitiva, és la paraula que marca les vides de les joves catalanes.
Joves que no ens hem de conformar a vindre avui a la manifestació o anar a concerts i portar samarretes. Cal que ens impliquem, que ens organitzem, que lluitem dia rere dia i arreu dels nostres pobles i comarques per enderrocar aquest sistema i per construir uns Països Catalans lliures, sense classes i antipatriarcals. Qui sinó les joves canviarà aquest món?
Però, per arribar a aquest fi des de Maulets som conscients que no estem sols. Que les realitats existents dins l’esquerra independentista són moltes i que arrastrem molts prejudicis del passat però cal que unim les nostres forces per assolir els nostres objectius. Cal, doncs, que avancem pas a pas cap a la unitat popular. Pas a pas per construir una esquerra independentista cohesionada en tots els àmbits i capaç de donar una única resposta davant els problemes que avui en dia assolen els Països Catalans
Més informació:
Comentaris tancats a MAULETS {9 d’Octubre de 2006}
CORRELLENGUA A CULLERA (RIBERA BAIXA) – 6 OCTUBRE 2006
- 20.30h. Rebem la flama de la llengua al Casal Jaume I (carrer de baix, 7). Cercavila amb l’escola de tabal i dolçaina i el grup municipal de danses pel centre del poble.
Lectura del manifest per part del Regidor de Cultura als jardins del mercat. - 21h. Al mercat, exposició del concurs de dibuix dels Col·legis de Cullera. Animació infantil i lliurament de premis del concurs.
-
23h. Concert de Rock en valencià amb l’actuació de La Gossa Sorda i Odi a l’Auditori del Mercat. Preu 3€
Comentaris tancats a CORRELLENGUA A CULLERA (RIBERA BAIXA) – 6 OCTUBRE 2006
