“L’ofici de cantaor: passar gana i tindre set.
Apague el mòbil senyora i destape’m el vinet…”
El dissabte, la tia Peli ens va convidar a fer de dimonis de Benimaclet en una “mostra de foc” que hi havia, deien, a Torrent; vora el casinet, a la plaça de Sant Roc. La cosa anava dins el programa del II Cicle Cultural del Tabal i la Dolçaina que coordina el Micalet. I en acabar allò, que més que mostra va ser un correfoc en tota regla, va vindre la sorpresa… Xe, que ara canta Pep Botifarra, no te’n vages encara… Coi, Pep Botifarra? El gran Pep Gimeno? M’han parlat moltes vegades d’ell, de la veu, de l’actitud, de les seues famoses albades…, però mai no he pogut disfrutar en directe de la seua feina. Serà cosa d’ajornar les coses de després i prendre cadira… I així ho fem. I sobre el menut escenari, una curiosa formació de cordes, abundosa i prometedora. I ens puja Botifarra. Eixut i llarg com és, i ens diu que ve de Xàtive, que si es noto… i el club de fans comença l’aclamació… Bé, saludat el respectable, i captivat per la clàssica “captatio benevolentiae” hortolano-secana, arriba l’hora de fer valer la fama que el precedeix… I trenca el gel amb l’U d’Aielo, aquella peça tan gastada… És escoltar-la i estorar-me: Quina veu, senyor, de doll! No excessivament cabalós tampoc, però doll, ferm i seguit, i fresc i agradós, i el més important i poc habitual en aquestes coses, clar, molt clar.
Apague el mòbil senyora i destape’m el vinet…”
El dissabte, la tia Peli ens va convidar a fer de dimonis de Benimaclet en una “mostra de foc” que hi havia, deien, a Torrent; vora el casinet, a la plaça de Sant Roc. La cosa anava dins el programa del II Cicle Cultural del Tabal i la Dolçaina que coordina el Micalet. I en acabar allò, que més que mostra va ser un correfoc en tota regla, va vindre la sorpresa… Xe, que ara canta Pep Botifarra, no te’n vages encara… Coi, Pep Botifarra? El gran Pep Gimeno? M’han parlat moltes vegades d’ell, de la veu, de l’actitud, de les seues famoses albades…, però mai no he pogut disfrutar en directe de la seua feina. Serà cosa d’ajornar les coses de després i prendre cadira… I així ho fem. I sobre el menut escenari, una curiosa formació de cordes, abundosa i prometedora. I ens puja Botifarra. Eixut i llarg com és, i ens diu que ve de Xàtive, que si es noto… i el club de fans comença l’aclamació… Bé, saludat el respectable, i captivat per la clàssica “captatio benevolentiae” hortolano-secana, arriba l’hora de fer valer la fama que el precedeix… I trenca el gel amb l’U d’Aielo, aquella peça tan gastada… És escoltar-la i estorar-me: Quina veu, senyor, de doll! No excessivament cabalós tampoc, però doll, ferm i seguit, i fresc i agradós, i el més important i poc habitual en aquestes coses, clar, molt clar. COSTUMARI DESACOSTUMAT (Capítol XV, II Època)
Sergi Gómez i Soler
Sergi Gómez i Soler
Costumari desacostumat © Sergi Gómez i Soler
[@more@]
Costumari desacostumat © Sergi Gómez i Soler
Hemeroteca: Costumari Desacostumat
Hemeroteca: Costumari Desacostumat
